L’alegria de viure

Descobrir-se a partir de la relació amb materials d’experimentació d’equilibri i moviment.

Judit Oriol Mestra d’educació Infantil
 i Neus Ballesteros Pedagoga
Col.laboradores d’Albera

El passat estiu vam tenir el plaer de participar a la formació Introducció al treball de Hengstenberg que va oferir Uli Tritschler amb Ute Strub, al seu espai de treball, situat a prop de Stuttgart (Alemanya). Hem tingut la oportunitat de tornar a escoltar i aprendre del  testimoni d’Uli a Girona (Girasol) i a Barcelona (Espai BES) aquest mes de març: un testimoni que fonamenta – junt amb d’altres pedagogies afins – les propostes d’estructures, mobiliari i materials que oferim des d’ALBERA a escoles i espais de joc per a infants.

Uli Tritschler és fisioterapeuta, pedagog deixeble de Elfriede Hengstenberg i  fundador de l’associació alemanya amb el mateix nom. Té una dilatada experiència i desenvolupa el seu treball d’acompanyament a infants, joves  i adults a St. Joahnn – Bleichstetten, prop de Stuttgart.

Ute Strub també fisioterapeuta, alumna de Hengstenberg,  fundadora de l’associació Emmi Pikler Haus i membre de l’Associaicó Pikler de Berlin, co-iniciadora del moviment Pikler-Sala de jocs a Àustria, co-creadora d’una formació Pikler de tres anys per a professionals a Alemanya, i editora del llibre “Desplegándose” (Ed. Liebre de Marzo). Forma a través de tallers i cursos arreu d’Europa.

Tant Ute Strub com Uli Tritschler, deixebles d’Elfriede Hengstenberg, basen el seu treball profund en la proposta d’experiències on la persona disposa del seu temps, d’uns materials i d’un espai per desenvolupar les seves capacitats, potencialitats i també per descobrir les limitacions del moment.


Qui era Elfriede Hengstenberg?

Fou una pedagoga  que basà el seu treball amb les experiències d’Elsa Gindler i Heinrich Jakoby i, en intercanvi amb Emmi Pikler, Fundadora de l’Institut Loczy, ha aportat una contribució molt important a la pedagogia.

El seu treball  posa èmfasi en  la consciència del cos a través del moviment lliure, en quietud i en moviment.

En el seu llibre Desplegándose (Ed. Liebre de marzo)  il·lustra el plantejament de les seves propostes amb els infants des d’una mirada d’acompanyament conscient, confiada en les capacitats i valorant la independència de cada persona.

“Tots coneixem aquests impulsos originaris dels nens que consisteixen sempre en voler provar per si mateixos. Ens caldria saber més sobre aquest incansable afany de vèncer els obstacles per iniciativa pròpia que confereix al nen l’energia que volem conservar, i verificar que l’optimisme de enfrontar-se a les dificultats es basa en el fet d’haver pogut observar, investigar i provar en completa independència .”

Elfriede Hengstenberg


La descoberta des del propi interès com a eix central per créixer.

Gràcies a l’observació del treball de moviment amb infants, al llarg de la seva trajectòria professional, Ute i Uli han anat construint i adaptant materials -principalment de fusta- amb l’objectiu “de potenciar la imaginació,  la visualització, el pensament i l’acció, que ens permet gaudir i sentir l’alegria de viure”. En les experiències que proposen tenen en compte com aprenem les persones, des que som petits. Com ens relacionem amb nosaltres mateixos, com sentim el cos i l`ànim. Com ens relacionem amb els altres i amb l’entorn.

Promouen:

  • Experiències entorn a l’alegria del joc i l’acompanyament a infants, joves i adults: una mirada conscient sobre la persona i el desenvolupament de la vitalitat interior a partir del moviment i de la relació amb materials naturals, de fusta, creats i disposats per afavorir la descoberta.
  • Experiències que conviden a l’escolta a través de tots els òrgans dels sentits  i l’observació amorosa: el cos i el moviment són els protagonistes per endinsar-se en una vivència interior.

Aquestes experiències es concreten en propostes a l’aire lliure, de grans moviments, d’expansió on gaudir del procés descobrint possibilitats amb materials naturals, de fusta, de dimensions grans. I en propostes d’interior, on pren importància la subtilesa i l’acció mínima alhora d’elaborar construccions particulars per experimentar moviment i equilibri.

Totes aquestes experiències tenen la voluntat d’afavorir:

Gaudir del joc individual i col.lectiu.

Gaudir provant.

Gaudir construint.

Gaudir del procés.

 

El joc, com a forma més elevada d’intel·ligència, inici de la creació artística.

Uli Tritschler posa èmfasi en la importància de l’acompanyament adult dels processos creatius dels infants. Explica que cal procurar no interrompre el moment de joc,  el procés creatiu de l’infant,  ja que constantment s’estableixen i vinculen aprenentatges amb allò que s’està volent, pensant, desitjant, actuant … fent. A l’intervenir els adults podem dificultar aquest procés creatiu i d’aprenentatge i, per tant, no ajudar a que s’elaborin aprenentatges. L’acompanyament de l’energia creadora de l’infant, segons Uli, és important que es regeixi per dotar de paraules el procés creatiu, proporcionant descripcions que aportin riquesa en el llenguatge de l’infant, contextualitzant allò que s’està observant i elaborant una narració que ofereixi possibilitats.

Sovint, la valoració que fa l’adult de la creació (dibuix o construcció amb peces de fusta, per exemple) que ha fet l’infant, es limita a indicar un aspecte de judici. Convé descriure el què s’hi veu i el què a l’adult li sembla, com el fa sentir, quins materials s’han utilitzat: “veig que has fet servir les fustes i que sembla una teulada d’estrelles, lleugera…

 

 

La disposició dels materials: oferir propostes de joc i creació.

Els materials que s’ofereixen per experimentar i la seva disposició, cal que afavoreixin aquests processos creatius, per tant, que aquests puguin ser diversos en funció de les necessitats de cada persona.

 

No interessa aquell “exercici” que cal resoldre d’una determinada manera, ni oferir materials en les que s’indica una única manera d’utilitzar-los:  interessen les activitats amb consignes que ens facilitin incentivar a un procés creatiu propi i que suposin un repte personal,  on entrin en joc el descobriment del propi fer, del propi moviment i del propi equilibri.

 

Aquest plantejament obert ens ofereix la oportunitat de compartir amb l’altre, amb el grup. En ocasions, necessitarem la col·laboració de l’altra persona per aconseguir els nostres objectius. L’altre deixa de ser contrincant per passar a ser còmplice de descoberta, de diversió i d’aprenentatge.

 

Des d’Albera ens nodrim de filosofies i pedagogies que fonamenten el nostre fer: la creació d’espais on jugar, descobrir i aprendre afavorint noves dinàmiques i relacions entre els infants i el seu entorn. Conèixer a Ute Strub i a Uli Tritschler ha estat inspirador i contribueix a la millora dels materials i equipaments que oferim a escoles i espais de joc per als infants