Us fem arribar aquesta “Carta a una mestra”, que fou la resposta que la Rosa Vidiella, pedagoga assessora d’Albera, va donar a una mestra que, en finalitzar el curs, va saber que estaria acompanyant a bebès el curs següent.

La Rosa Vidiella, amb la seva sensibilitat, ofereix indicacions que veiem oportunes de compartir en aquest inici de curs.

Bon curs 2017 – 2018!

Albera

————————-

Benvolguda mestra,

Que estiguis preocupada, o no, ve donat per la teva sensibilitat cap als infants: ets conscient del fet que són persones que mereixen un gran respecte per part nostra, i per tant, cal tractar-los com es mereixen. Massa sovint es tracta els infants com a objectes als que “se’ls neteja, atipa i amb qui jugar”, però el que realment ens cal és posar-nos en la seva pell i provar d’entendre com viuen les coses, com van acceptant el món que els envolta i com els acompanyem perquè trobin el gust de viure.

Els infants més petits tenen molta feina: estan creant un vincle amb la seva mare, un coneixement de la resta de persones properes i a la vegada se’ls afegeix una nova persona durant unes hores al dia: la mestra o el mestre, que ha de poder arribar a viure com a referent en absència de la seva mare.

Els bebès necessiten sentir-se ben acollits, estimats, ben mirats i ben tocats (tocats quan ells ho volen, no de forma arbitrària). Necessiten sentir-se escoltats, que se’ls dóna resposta a les seves necessitats de tota mena amb amor i tendresa, no aclaparar-los d’atenció al gust dels adults i també els cal que se’ls ajudi a aprendre a esperar respostes.

El primer que caldrà que tinguis en compte, és tenir cura del teu estat d’ànim i vetllar per l’expressió de la teva cara quan els miris (i també quan no els miris), mostrar-los empatia i ganes d’estar amb ells. També és bo vigilar el teu to muscular quan els agafis i molta serenitat quan calgui.

És molt bo que sentin la teva veu suau, personalitzada en cada infant, sentir que els anomenes pel seu nom, que els expliques que esteu fent, el que passarà, com són de boniques les coses… i CANTA! Cançons de tota mena que et vinguin al cap, o que hagis pensat i après per a ells. Fent tonades i/o jocs de falda en moments oportuns.

No desapareguis mai de l’abast de la seva mirada, fins que notis que ja no els preocupa si et veuen o no  (per això va tant bé que et sentin). Per tant, no et moguis de la teva cadira al costat del matalàs del terra on seran els nens i les nenes, si no és totalment necessari (si vas contínuament amunt i avall, passen més estona buscant-te i seguint-te amb la mirada que no pas descobrint els objectes i els altres infants del seu voltant).

Observa’ls i escolta’ls. Identifica’n les seves expressions d’interès, de plaer, de reconeixement d’alló conegut, de tristesa, de dolor, de neguit ves a saber per què… (Mal de panxa? Incomoditat? Gana? Son? Carència afectiva?…) Prova d’interpretar com viuen l’entorn que els envolta: sons i sorolls esporàdics, clarors i ombres, objectes diversos…

Prepara l’entorn adequadament: un bon matalàs a terra (on els pares hi deixin els infants més petits recolzats d’esquena i asseguts els que ja poden estar-s’hi,) de forma que els arribi la teva mà i la mirada. Al costat,  per tant, hi haurà la teva cadira, on els esperaràs asseguda. També necessites una panera amb objectes que hauràs seleccionat prèviament; una bossa o cistell per a tu, on hi tinguis tot allò que creus que poden necessitar, com ara un ampolla i/o els gots per a l’aigua, mocadors i bossa per als bruts, les bossetes amb els xumets dels que n’utilitzin per si cal, …

Comparteix amb els famílies la teva proposta d’atenció cap als infants i no tant cap a ells. Afavoreix que entenguin que , per sobre de tot, el que vols és el benestar dels seus fills. Anima’ls a què es comuniquin amb tu amb sinceritat, ja que això t’ajuda a tu i al seu bebè. I tingues el teu bloc i bolígraf a la butxaca, per anotar-hi tot allò que faciliti la comprensió del fer dels infants, els dubtes que calqui aclarir amb la família, amb especialistes, …

Segur que la teva predisposició farà que realitzis una bona tasca i per tant, em permeto d’aconsellar-te que passis unes bones vacances, aprofitant de viure tot allò que et faci feliç. Gaudeix dels altres i també de tu, de la natura, de la festa… Tot plegat et donarà una bona disposició per a rebre els infants més petits de l’escola. Segur que les nenes i els nens amb els que et trobaràs  tindran molta sort de tenir-te!

 

Una abraçada

Rosa Vidiella i Badell